Comencem el descens al dipòsit

Parlar del Park Güell significa,
per a la gran majoria, parlar del drac (o salamandra), del banc en forma de
serp, del sostre estrellat de la sala hipòstila, de la gran escalinata d’accés…
Avui, però, descobrirem una faceta amagada, desconeguda per a gairebé tothom:
el gran dipòsit d’aigua que es troba just a sota de la gran sala hipòstila –de
les columnes– i que un grup d’amics de Literat Tours vam visitar el dimecres 11
de juliol.

Acompanyats i assessorats per la
conservadora del Park, l’amable Anna Bernal, ens vam
endinsar en les profunditats de la Terra per observar, de forma privilegiada,
el sistema de captació i emmagatzemament d’aigües pluvials que Antoni Gaudí va
dissenyar per al Park. L’aigua de la pluja es recollia a la plaça de la Natura
i, a través d’alguna de les columnes de la sala hipòstila, es portava fins
aquest dipòsit, on s’ajuntava amb l’aigua procedent d’alguna de les moltes deus
que hi havia al Park. Aquesta aigua havia de servir per abastir els serveis de
reg i neteja dels estadants. Al principi, l’aigua sobrant sobreeixia per la
boca del drac. Avui en dia tot ha canviat i el dipòsit roman pràcticament buit,
després de perdre la seva funció inicial. Els materials, les tècniques i els
sistemes de fa un segle han quedat obsolets i l’ajuntament de Barcelona ha
hagut de refer bona part de les conduccions i canonades –fetes originalment amb
ferro!–, les terrasses, els desguassos, etc. per prevenir i reconduir el seu inevitable
deteriorament.

Atenent les explicacions de la conservadora del Park Güell

A primera hora del matí, quan el
Park tot just es desperta i encara no l’han envaït centenars de turistes i curiosos,
ens vam introduir en la trapa –no apta per a claustrofòbics–, vam descendir les
escales i vam poder gaudir d’un espectacle al qual molt poca gent ha tingut accés
i que la immensa majoria desconeix. Columnes massisses, de secció quadrada, amb
capitells variats i realment originals, marques de pintura, ressons aquàtics i
un silenci i una pau només trencats per les explicacions de la conservadora i
les nostres exclamacions de sorpresa i admiració.

Un cop acabada la visita, la
xerrada i el canvi d’impressions van continuar a l’exterior, tot parlant de
curiositats, projectes, descobriments –sí, al Park encara s’hi descobreixen coses,
encara que sembli mentida!– i dels canvis que, al llarg d’un segle de vida, ha
experimentat i segueix experimentant el Park Güell.

Un dels assistents, en Joan Josep,
parla d’aquesta i altres visites que ha fet amb Literat Tours al seu blog
Totxanes, totxos i maons. I al Facebook també podreu trobar la resta de les
fotos que vaig fer durant la visita a la pàgina de Literat Tours. Gaudiu vosaltres també de l’experiència!

L’interior del dipòsit

Detall d’una de les columnes

Les escales d’accés al dipòsit