“Oh Maria”

Un dels elements més
representatius del Park Güell és el banc de la plaça de la Natura. Aquest banc,
de forma serpentejant i decorat amb trencadís, és una de les creacions més
espectaculars d’Antoni Gaudí. Encara que els historiadors no acaben de posar-se
d’acord –per variar, diria jo- sobre diversos aspectes d’aquesta obra, es creu
que Gaudí va fer servir un model viu –un dels seus operaris- per prendre les
mides correctes d’altura, llargada i curvatura. Tampoc no està clara la
procedència de les rajoles i ceràmiques que el componen. Si ens hi fixem,
veurem que hi ha ceràmica incisa i acolorida a propòsit, és a dir, que ha estat
concebuda i treballada per destinar-la a un lloc concret. N’hi ha una altra,
però, que ha estat reutilitzada i reaprofitada i de la qual es veu, clarament,
que el banc no és ni era el seu lloc inicial de destinació. Perquè entre les
rajoles, i formant part importantíssima del trencadís, hi podem trobar plats,
gots, culs i colls d’ampolla i restes de sèrie de rajoles destinades, en un
principi, a decorar el terra d’una casa. És possible que part de la ceràmica
del banc procedís de restes rebutjats de la casa Batlló, al passeig de Gràcia,
però, coneixent en Gaudí, s’obre pas la teoria que el genial arquitecte va
enviar els seus operaris a recórrer tots els abocadors de runa i escombraries
dels encontorns amb la missió de recuperar i reciclar totes les rajoles i
restes de ceràmiques que poguessin trobar. 

“Angelus”

Un dels detalls més curiosos i poc
coneguts d’aquest banc són les inscripcions que s’hi poden trobar, en alguns
casos escrites en català prenormatiu. Encara que
se n’han perdut unes quantes, no és difícil trobar-ne: n’hi ha que fan
referència a la mare de Déu (“Oh Maria”) o a Barcelona (“Ay urbs antiga y
atresorada”); d’altres són més críptiques (“Fora gelosia”, “Tum serveixes”, “Tum
somrius”, “Sos ulls”, etc.). Una altra curiositat és que alguna d’aquestes
inscripcions estan del revés i cal girar el cap per poder-les llegir
correctament.

Josep Maria Carandell i Pere
Vivas, en el seu llibre “Park Güell. Utopía de Gaudí” creuen que la forma
sinuosa del banc al·ludeix a la serp bíblica, encarnació de la luxúria i el
pecat, i que la Mare de Déu trepitja el banc en una mena de metàfora de la
salvació de la humanitat a mans de la Verge Maria.

“Tum serveixes”

Trobar aquestes inscripcions no és
difícil; es troben, majoritàriament, a la part de la dreta del banc segons es
mira cap al mar. Només us hi heu d’acostar i deixar-vos portar per la màgia
hipnòtica de les línies i els dibuixos del banc. Potser us caldrà demanar a
algun turista que s’aparti una mica –o esperar que s’aixequi i marxi!- per
poder disfrutar-les però us asseguro que val la pena.

“Fora gelosia”

“Ay urbs antiga y atresorada”

“Sos ulls”

“Tum somrius”