Escut de Sarrià

Seguint amb l’anterior entrada d’aquest blog, en què parlava
del mestre Joan Coromines, citaré aquí l’etimologia sobre Sarrià extreta de l’Onomasticon
Cataloniae (Volum VII SAL-VE).

De Sarrià, antiga vila, absorbida el 1921 per la ciutat de
Barcelona, diu Coromines que sens dubte és un nom de predi romà en –ANUM
derivat d’un nom de persona llatí. Del pou de saviesa sense fons que és la seva
calaixera, Joan Coromines n’extreu les primeres mencions d’aquest topònim (que
presenta, òbviament, diverses variants):

956: Sirriano

986: Sirriano

1018: Guifre de Mediona i altres donen al monestir de Sant
Cugat “vineas qui fuerunt Galindi
Ferrarii et sunt in parr. Sti. Vincentii de Serriano”.

1043 i 1044: Serria

1044: Serriano

1048: Sirriano

1104: Sti Vincentii Serriani

1148: Serrianum

1359: Sarrià

Un fill il·lustre d’aquesta vila va ser Vidal de Sarrià,
cavaller del rei Jaume el Conqueridor (1208-1276), a qui va ajudar en la
conquesta del Regne de València. El seu fill, Bernat de Sarrià (1266-1335),
tresorer, amic i almirall del rei Jaume II (1267-1327) va ser qui va vendre el
mas de Pedralbes per aixecar-hi el monestir en què va viure la reina Elisenda
de Montcada, quarta i última muller de Jaume II. Bernat de Sarrià també va
deixar el seu nom (Bernardus de Sarriano, 1297) com a determinatiu de Callosa
d’en Sarrià, vila valenciana a la comarca de la Marina Baixa.