Les muralles de Barcelona (i 4)

El proppassat 5 d’abril vaig assistir a el
seminari Barcino i l’Alt imperi romà
al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), impartit per diferents especialistes:
Pablo Ozcáriz (Universitat Rey Juan Carlos), Julia Beltrán de Heredia (MUHBA),
Isabel Rodà (Universitat de Barcelona) i Alessandro Ravotto, arqueòleg. Resumiré
totes les intervencions, en especial l’última, en què el tema desenvolupat va
ser, precisament, les primeres muralles romanes de Barcino.

Barcino va ser fundada per Octavi (August)
cap el 15-10 aC. Tenia un status jurídic de colònia. Tanmateix, no es disposa
de gaire informació, a diferència de Tarraco, capital de la Hispania Citerior. 

Era una ciutat petita, tant en mides com en
població -en comparació amb Lugo, Mèrida, Astorga o Saragossa-, destinada,
probablement, més a centre administratiu i de culte imperial. La ciutat es
dissenya
ex-novo, amb un traçat
regular, que facilita l’entramat ortogonal, flanquejada molt probablement per
dos rierols, dels quals no se sap a quina distància exacta estarien, i
allargada (per incloure els dos turons, el del Tàber i el dels sants Just i
Pastor, cadascun dels quals allotjaria un temple).


De les primeres muralles romanes, finançades
per Caius Coelius, queden poques restes (30 % aproximadament) a diferència de
les segones muralles (65 %). Les primeres muralles complirien un paper “de
prestigi”; les segones, “de por”. Aquestes muralles de Barcino tenen
paral·lelismes amb d’altres d’època augustal (i condicionades per rierols) com
ara Friuli, Orange i Alba Pompeia.

Alba Pompeia (Itàlia)

Aquesta primera muralla està feta amb blocs
regulars, petits; fa entre 8 i 9 m d’alçada i 1,80 m d’amplada. L’altura seria
similar al podi del temple; els fonaments són sense morter, per aïllar-los de
l’aigua. No hi ha torres documentades a la cortina, fet estrany perquè haurien
afegit monumentalitat i prestigi. Potser n’hauria hagut als extrems dels
carrers. Només hi ha torres documentades a les portes, que complien un paper de
presentació de la ciutat, de la seva potència i importància. Les portes estaven
formades per un pas central i dos laterals i eren dobles, segurament per ensarronar
els assaltants.
La porta de la plaça Nova era la porta del
darrere de la ciutat, la qual cosa ajudaria a desmentir la hipòtesi moderna de
l’orientació del temple (vegeu aquí), que difícilment hauria estat orientada
cap a una porta poc important. La porta de la plaça de l’Àngel tindria una
estructura similar, potser més monumental. El portal del Mar seria la menys
funcional, però va anar prenent importància amb el transcurs del segles per la
seva proximitat al mar. 

Sobre l’Àlex

Sóc llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i un lector apassionat. Literat Tours, l’empresa que vaig fundar el 2008, em permet conjugar aquestes dues facetes de la meva vida. Faig rutes i passejades per Barcelona i Catalunya que ajuden a descobrir aspectes nous, desconeguts o curiosos del patrimoni cultural del nostre país.

La meva llista de blogs

Cercar en aquest blog

Segueix-nos per correu-e

Etiquetes

Reserves de rutes

Literat Tours rutes culturals, històriques i literàries per Barcelona i Catalunya.

Literat Tours


Xarxes socials

© Literat Tours. Todos los derechos reservados. Diseñado por IndianWebs.