El grup de professionals i bloggers

Els passats 29 i 30 de novembre
vaig assistir a la “Trobada de bloggers i periodistes especialitzats en
turisme” organitzada pel Consell Comarcal de la Segarra i l’empresa de turisme cultural Camins de Sikarra. Durant
un parell de dies ens vam submergir de ple en el ric patrimoni material i
cultural de la Segarra alhora que els diferents professionals que ens vam
reunir compartíem experiències, consells i anècdotes. De la mà de tres grans
persones i professionals (Miquel, Maria Josep, Jaume) vam viatjar, descobrir,
gaudir i aprofitar d’allò més la nostra estada a Cervera, Iesso (Guisona),
Montfalcó, Florejacs i tants altres llocs. M’ha semblat que per treure tot el
suc de la Trobada el millor era fer-ne capítols: la Trobada, els assistents,
els organitzadors, la gastronomia, la literatura… Començaré, doncs, per la
Trobada. 

La idea subjacent a la Trobada
era reunir una sèrie de professionals relacionats amb les noves tecnologies, el
turisme, el patrimoni, els viatges, etc. per donar-los a conèixer la Segarra i
que se’n fessin ressò a les xarxes socials. Els nostres amfitrions van
organitzar un programa, amb el títol de “Castells del Sió a la Segarra. De la
pedra al núvol: Dos mil anys de literatura i patrimoni”, consistent a visitar
un seguit de castells, jaciments arqueològics i altres punts d’elevat interès
patrimonial. Les passejades i les explicacions es completaven amb la lectura de
determinats passatges literaris. A més, durant els dos dies vam tenir
l’oportunitat d’allotjar-nos en una residència-casa de pagès i tastar una
variada selecció de la gastronomia local. 

Article al diari Segre (30/11/2012)

El programa va començar, el
dijous 29, amb la recepció per part d’Adrià Marquilles i Miquel Parramon,
president i conseller de Turisme, respectivament, del Consell Comarcal de laSegarra, i Jaume Moya, responsable de Camins de Sikarra, que
ens van adreçar una paraules de benvinguda. Un audiovisual va donar pas a la
visita del castell de Concabella, acuradament restaurat. Aquí podeu veure les
imatges de TV3 (vegeu a partir del minut 7). Aquell matí, vam visitar també
el castells de l’Aranyó (qui hauria dit que és la casa natal de Manuel de
Pedrolo?) i Les Pallargues (amb un arc ogival espectacular). Després de dinar i
passejar per Florejacs, vam visitar el castell de les Sitges i, cap al tard, el
jaciment arqueològic d’Iesso (Guissona). Abans de sopar, els diferents
professionals i els organitzadors vam fer una taula rodona en què vam
intercanviar impressions i consells sobre el que havíem vist i fet. L’endemà
vam visitar Sanaüja, l’ermita de la Mare de Déu de la Soledat i el carreró de
les bruixes a Cervera, on vam dinar. A la tarda, a contemplar la posta de sol
des de Montfalcó Murallat. I encabat, acomiadar-nos fins a la propera.

Aquest seria el resum ràpid del
que ha estat la Trobada. I un resum no és més que el pàl·lid reflex del que ha
succeït. Més que el plaer estètic –la vista i el paisatge, l’oïda i la
literatura, el gust i el menjar… –, més que el plaer dels coneixements que adquireixes,
més que el plaer de descobrir gent afí, gent interessant, més que tot això, el
principal plaer que he fet aquests dos dies ha sigut descobrir un raconet de
món realment excepcional. I a tocar de casa! La Segarra, com diuen els nostres
amfitrions i corroboro ara jo, és la gran desconeguda de Catalunya. La imatge
que en tenia jo no difereix gaire de la que tenen tants i tants catalans: la
Segarra és una terra eixuta, plana, dura i sense gaire interès turístic o cultural.
Quanta ceguesa! Amb només dos dies he tingut prou per adonar-me del meu error!
Per a un historiador, com jo, la Segarra té un interès especial: la
romanització a Iesso; la frontera amb Al-Andalus als segles X, XI  i XII; la guerra de Successió, la universitat
de Cervera i el barroc; la guerra civil, amb camps de detenció i aeroports
improvisats. I els castells o les viles emmurallades! Montcortès, Montfalcó
Murallat, Concabella, Les Pallargues, Florejacs, les Sitges… construccions
militars que encara senyoregen el paisatge des de les seves talaies
privilegiades.  

Però l’interès de la Segarra va
més enllà del gust per la història o l’arquitectura. Ara a la tardor, a les
envistes ja de l’hivern, els colors del terra són d’un verd suau, tenyit sovint
per la boira i l el gebre, un verd endormiscat que es barreja amb els ocres i
els marrons de terres i marges. El temps, a més, ens va acompanyar sempre: un
sol clar, net, lluent…. i fred, molt de fred, com a mi m’agrada!!!

Article al diari La Mañana (30/11/2012)

Afegiu-hi altres atractius turístics
–el carreró de les Bruixes, rutes de senderisme i circuits de bicicleta o a
cavall, el Camí de Sant Jaume al seu pas per la comarca–, la gastronomia pròpia
–aquests torrons, aquesta ratafia d’anous, aquest oli i aquest vi! –, la
tranquil·litat i la proximitat de totes les destinacions. Sincerament, he
quedat molt i molt sorprès de les possibilitats de la Segarra. I repetiré, sens
dubte! 

Al llarg dels propers dies aniré
parlant d’altres aspectes de la Trobada, però de moment, podeu trobar més informació en aquest filde Twitter (amb comentaris i fotos força interessants) i aquí(àlbum de fotos) i aquí (articles) de Som Segarra.