Relleu commemoratiu de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia

La foto que il·lustra aquest post correspon a un relleu
que es pot trobar a l’Escola d’Empresarials de Barcelona (Diagonal, 690). La
Junta de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials va aprovar, el juliol de
2001, una resolució en què acceptava l’oferta de l’Associació Germinal i de
l’Acadèmia de Belles Arts de Carrara d’instal·lar un baix relleu de marbre
commemoratiu de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, per tal de
celebrar el centenari de l’Escola Moderna. L’obra està inspirada en un dibuix
de l’artista italià Flavio Constantini i es va fer sota la direcció de
l’escultor Dominique Stroobant. La instal·lació es va fer coincidint amb el
centenari de la creació de l’Escola Moderna.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 – Barcelona, 1909)
va ser un important pedagog català, creador, al 1901, de l’Escola Moderna, una
proposta d’ensenyament racionalista i laic, basada en els valors del lliure
pensament i amb la qual van col·laborar professors de la Universitat de Barcelona com ara
Odón de Buen, Santiago Ramón y Cajal i Joan Colominas Maseras. L’ideari
republicà, internacionalista, maçó i anarquista de Ferrer i Guàrdia li va
reportar molts enemics entre les classes altes, l’església catòlica, els
partits tradicionals i l’exèrcit. En un procés ple d’irregularitats de tot
tipus, va ser acusat de ser l’autor intel·lectual de la Setmana Tràgica (1909).
Va ser condemnat a mort i afusellat al Castell de Montjuïc, un fet que va
provocar un allau de protestes arreu del món i que, fins i tot, va provocar la
caiguda del govern espanyol d’Antonio Maura. Fixeu-vos bé en el relleu i en els
personatges que formen part de l’escamot d’execució.

La iniciativa d’aquest homenatge va partir de Joan Francesc Pont, professor del Departament de Dret financer i tributari de la
Universitat de Barcelona i president de la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

Francesc Ferrer i Guàrdia

Ferrer i Guàrdia, emmanillat, de camí al judici