El rei Lear és una tragèdia de William
Shakespeare escrita entre 1603 i 1606. El bufó és un dels personatges més
característics i interessants de l’obra i actua, en tot moment, i com correspon
a la seva funció, com a contrapunt planer
i sincer, com un portaveu de la realitat i la cordura.
En
El bufón del rey Lear, el bufó pren
el paper protagonista i carrega, en solitari, en forma de monòleg, amb tot el
pes de l’obra. Felipe Cabezas n’ha fet una versió lliure, molt lliure però
plena de ràbia, ironia i sarcasme, amb contínues picades d’ull a l’actualitat,
des dels fets de l’1 d’octubre fins a la vigència de la monarquia, passant per
les lluites pel poder o el paper dels gestors culturals.
L’únic
actor, el xilè Felipe Cabezas, executa un memorable tour de force i interpreta tots els papers de l’obra –el rei, les
tres filles, l’actor que es maquilla i desmaquilla en escena i reclama un ajut
per a la cultura– ajudat sempre per un continu ball de màscares, que li
permeten saltar d’un personatge a l’altre, d’una situació a l’altra. La música,
la il·luminació, el gest, la paraula ens captiven des d’un primer moment i des
d’un primer moment ens sentim interpel·lats per un personatge sincer, càustic,
que parla sense embuts i que no ens deixa descansar ni un sol segon, mentre
retrata les misèries d’una cort corrupta i àvida de poder. Intemporal i al
mateix temps rabiosament actual, és un espectacle en què no només destaca un
grandíssim actor, sinó que deu molt, moltíssim, a la feina de direcció actoral
de Jordi Pérez, de direcció artística d’Anna Chwaliszewska i de música i so
d’Orestes Gas. Menció especial mereix la Sala Fènix, que amb gran migradesa de
mitjans i recursos porta endavant des de fa cinc anys una interessantíssima
programació. A poc que pugueu, no us la deixeu perdre.