Vaig
descobrir en Pep Coll l’any 2005 quan va caure a les meves mans el seu llibre El salvatge dels Pirineus en què l’autor
relatava l’estrafolària història d’un curiós personatge, a la manera del Baró rampant d’Italo Calvino, que s’autoexcloïa
de la societat i s’aïllava a la seva manera en un petit racó dels Pirineus, des d’on observava, entre curiós i al·lucinat, els esdeveniments que l’envoltaven.

Ara,
en Pep Coll ens obsequia amb una altra obra, Dos taüts negres i dos de blancs, en què novel·la els esfereïdors
fets succeïts en una apartada vall del Pallars Jussà el 1943. Allà, a Carreu,
una família sencera –el matrimoni i les dues filles– és assassinat a sang
freda, un fet que sacsejarà les vides i les consciències de tots els que el van
viure. El llibre està estructurat en 19 capítols, cadascun dedicat a algun dels
protagonistes: els autors dels fets, les seves víctimes, testimonis,
passavolants, advocats i agents de l’autoritat.

Poc
a poc, la trama va avançant mentre assistim, una mica incrèduls i alhora
delitosos, a una escenificació calculada i meticulosa d’uns fets que esgarrifen
i sorprenen. Tots ells aniran fent avançar la narració i submergint-nos en uns
fets que la premsa de l’època va censurar i condemnar a l’oblit. Amb el
rerefons de la guerra civil, sempre present, sempre latent, amb els guanyadors
i els perdedors i, sobre tot, amb els indiferents, Pep Coll teixeix una
teranyina d’emocions i sensacions que ens atrapa sense remei: la innocència de
la canalla, trencada a trets d’escopeta, la tossuderia d’uns i l’egoisme dels
altres, l’escalada de tensió entre els protagonistes del fets, els interessos
espuris de familiars, polítics i militars i embolcallat tot plegat per
l’atmosfera asfixiant d’una petita i perduda vall dels Pirineus, tant lluny de
Déu i tan a prop dels homes.

Pep
Coll ens va descobrint, poc a poc, a manera de trencaclosques, afanys,
il·lusions, enveges, rancúnies i follia que desemboquen finalment en una
matança que, paradoxalment, quedarà impune malgrat que tothom en coneixia els
autors i a pesar que aquests, poc després dels fets, van reprendre la seva vida
com si res no hagués passat. L’estil, la força,el vocabulari, el progrés
argumental són, a més, altres factors molt rellevants d’aquest llibre que et
deixa, un cop l’has acabat, amb ganes de més i més.