Ramsès II (dinastia XIX)

Sens
dubte, l’antic Egipte exerceix una fascinació entre el públic en general que
difícilment té cap altra cultura o civilització. Els motius són molt variats i
diversos: l’extensió temporal (3.000 anys! es diu aviat), la riquesa de les
troballes arqueològiques, la influència que Egipte va tenir entre les
civilitzacions veïnes, etc. 

A
la nostra ciutat, tenim la gran sort de disposar d’una mostra permanent d’aquesta
cultura: elMuseu Egipci de Barcelona, gestionat per laFundació Arqueològica Clos, una entitat privada sense ànim de lucre fundada el 1992 per Jordi Clos
Llombart i que té com a missió “la promoció i difusió de l’art en general i
l’arqueologia, especialment de l’antic Egipte”.

Estàtua de gat (dinastia XXVI)

La
Fundació Arqueològica Clos és una institució única en el seu gènere en tot
l’estat i és fruit d’una iniciativa particular, fet que la fa encara més
destacable. Acostumats com estem, per aquestes latituds, a dependre de la iniciativa
pública, no deixa de causar-nos certa sorpresa que un particular dediqui temps,
diners i esforços a retornar a la societat, gratis
et amore, una part del que la societat li ha donat. Aquest és un fet força
habitual en països com els Estats Units –penso en l’Smithsonian Institution, la
Fundació Melinda i Bill Gates, la Fundació Rockefeller– on els impulsors
d’aquestes tasques de patrocini i mecenatge tenen una gran consideració social
i reben el respecte de la comunitat. Seria llarg i molt prolix explicar ara els
motius d’aquesta diferència entre el nostre país i d’altres en aquest sentit
però els exemples autòctons es limiten, malauradament, a intents aïllats: estudiosos
i erudits locals, benefactors testamentaris –sovint lligats a l’església
catòlica– algun artista excèntric… Per tots aquests motius és encara més
destacable la iniciativa endegada per Jordi Clos, empresari hoteler que ha ofert
a la ciutat de Barcelona la impressionant col·lecció d’art egipci que ha anat
reunint al llarg de tota la seva vida. Clos, atret des de molt jove per l’Egipte faraònic, va posar la seva col·lecció a l’abast del públic exposant-la
en algun dels seus hotels i, posteriorment, en un edifici de la Rambla de
Catalunya. Aquesta mostra es va convertir (1994) en el primer museu monogràfic
de temàtica faraònica de tot l’estat. L’èxit de la iniciativa i l’interès
suscitat entre els especialistes i el públic en general va permetre que el 2000
el museu es traslladés a la seva seu actual (c/ València, 284) un edifici més
apte per a l’exposició i la difusió d’aquesta mostra excepcional i que permet
ampliar i multiplicar l’espai i les prestacions.

Interior de tomba

El
Museu Egipci de Barcelona està estructurat en diversos espais que ocupen les
diferents plantes de l’edifici: El faraó; Càrrecs i personatges; La joieria; La pedra i la ceràmica; Cosmètica i erotisme; Creences i pràctiques funeràries; Les dependències funeràries; La capella del culte; El culte als temples; Déus d’Egipte. 

El Museu Egipci de Barcelona acull, també, un seguit d’activitats que completen i
complementen les obres exposades, com ara exposicions temporals, visites
comentades i, en alguns casos, dramatitzades, cursos de formació, tallers
infantils i juvenils, expedicions culturals i missions arqueològiques. A més,
el 2002, la Fundació Clos va inaugurar les instal·lacions del Campus Arqueològic a Palau-solità i Plegamans, un espai a l’aire lliure que reprodueix
fidelment jaciments arqueològics i que serveix d’introducció a l’arqueologia. 

Estatueta (dinastia V)

Collaret