Avui us penjo
una notícia apareguda al Telenotícies comarques (Barcelona) del passat 30 de
maig. Heu d’anar al minut 13. Us parla d’un descobriment realment curiós fet a
Granollers arran de les tasques que fan l’Institut Cartogràfic de Catalunya i
Google Earth per cartografiar el nostre país. A l’Institut ens han comentat que
s’han trobat coses realment espectaculars i una n’és aquesta. Es tracta d’un
mosaic amb la cara de Santiago Ramón y Cajal i uns símbols maçònics de gran
mida dibuixats al terra d’una plaça a Granollers. La imatge només es pot veure
des de les altures!

El mosaic amb l’efígie, el compàs i l’escac

 La troballa
s’ha fet a la plaça de Santiago Ramón y Cajal, a Granollers, a tocar de Les
Franqueses del Vallès, al barri de Bellavista, entre els carrers de Puig
Perucho, Francisco Gimeno i Joaquim Mir. La plaça, al bell mig d’una
urbanització nascuda l’any 1975, es va reformar el 1982, que és quan se suposa
que es va fer el mosaic. El dibuix, però, no apareix en els plànols originals ni fins ara se’n tenia constància.No és secret, però si ben discret!Hi podem veure un retrat, a vista d’ocell, de Santiago
Ramón y Cajal al costat d’uns símbols maçònics. Al reportatge al·ludeixen al
compàs però s’hi veuen, també, uns escacs, presents sempre a l’interior de la
Sala del Temple de qualsevol lògia. 

La foto que veieu és una captura de pantalla del Google Earth feta abans que les obres a què s’al·ludeix al reportatge destruïssin aquest inusual homenatge.

Santiago Ramón
y Cajal (1852-1934) va ser metge i històleg. L’any 1906 va ser guardonat,
juntament amb l’italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o
Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema nerviós. Els historiadors creuen
que va ingressar a la maçoneria el 1877, quan vivia a Saragossa, concretament a
la lògia Caballeros de la Noche núm. 68. Va adoptar el nom simbòlic d’Averroes
i va ser inscrit en el llibre de registre amb el número 96. Sabem també que al
juliol de 1878 havia sigut promogut al segon grau (o de company). A partir d’aquí,
poc se sap de la vida maçònica de Ramón y Cajal, la qual cosa ha portat a
creure que es va distanciar de l’Orde, absorbit, potser, per la feina i la
família. Es conserva una carta de 1922, en què parlant de Luis Simarro, amic,
polític i destacat maçó, Ramón y Cajal diu: “A Espanya hi havia quelcom més
urgent i digne del seu gran talent que presidir lògies maçòniques, defensar
anarquies i afiliar-se a un agonitzant i desacreditat partit republicà”. Pel to
de la carta sembla clara la desil·lusió de Ramón y Cajal en relació amb la
maçoneria. Molt probablement, això es deuria a l’ambient d’atomització, lluites
intestines i personalismes que va caracteritzar la maçoneria espanyola de
finals del segle XIX i principis del XX. 

En
l’actualitat, a Saragossa hi ha una lògia que porta el nom de Lògia Maçònica Regular Santiago Ramón y Cajal número 35;
està adscrita a la Gran Lògia d’Espanya.

Santiago Ramón y Cajal al seu estudi

Autoretrat de Ramón y Cajal