Escut (catedral de Barcelona)

A
la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la catedral de Barcelona hi ha
l’escut que apareix a la foto. Podem observar-hi un compàs, dos cometes i una
rosa. Una definició més acurada, en terminologia heràldica, seria la següent: D’or
(una altra versió diu de plata), un compàs obert de sable (negre), acompanyat
de dos cometes de sable, al peu una rosa de gules (vermell), amb la tija i la
fulla de sinople (verd).

La
capella la presideix un retaule (1486-1498) obra de Rafael Vergós, Francesc
Mestre i Pere Alemany, tots tres pertanyents al taller i l’escola del pintor de
retaules català Jaume Huguet. Els Vergós eren una nissaga de pintors catalans
que van excel·lir en la seva feina durant el segle XV. A Sarrià hi tenen un
carrer dedicat. Aquest retaule va ser encarregat i regalat a la catedral pel
canonge Joan Andreu Sors (o Sorts) i està estructurat en tres carrers,
predel·la i guardapols. Els sants apareixen al carrer central i el canonge
també hi està representat però en una mida més petita i agenollat. Aquest motiu
heràldic –el compàs, els cometes i la rosa– es repeteix sis vegades al retaule
i una més esculpit a la làpida sepulcral que hi ha al terra.

Uns
70 anys després de l’execució d’aquest retaule, un altre canonge de la catedral
de Barcelona, Vicenç Sorts, va fer gravar l’escut d’armes de la família a la
façana de la Casa dels
Canonges, concretament a la façana que dóna al carrer de la Pietat. No sabem per què aquesta família tenia, al seu escut, aquestes eines de
paleta, però podem suggerir alguna hipòtesi. 

Façana (c/ Pietat) de la Casa dels Canonges

Quan
comencen a generalitzar-se els cognoms, era habitual adaptar-los a partir de
determinades regles:

–
Derivats de patronímics: Peris, Sanchis, González, Johnson o Denisovich eren
els “fills de” Pere, Sanç, Gonzalo, John o Denis.

–
Derivats de topònims, normalment el d’origen o naixement: Mallorquí, Español, Tudela,
però també d’altres més genèrics com ara Vall, Costa, Torrent, Pujol, Carrasco,
Montes.

–
Derivats de característiques físiques: Petit, Calvo, Seisdedos.

–
Relacionats amb les circumstàncies del naixement: Deulofeu i Trobat en català,
Expósito o Tornero en castellà i Goñi en basc al·ludeixen a un naixement de
pares desconeguts.

–
Derivats de malnoms o descripcions: Ros, Bello, White.

–
Derivats d’un ofici o càrrec: Mestre, Fuster, Escrivà, Zapatero, Tailor,
Ferreiro.

A
l’hora de dissenyar un escut d’armes, es feien servir aquestes relacions: al
claustre de la catedral de Barcelona podem veure-hi algun exemple. Un parell de
làpides sepulcrals amb els següents dibuixos: un peu (al·lusiu a una persona
que es diu Calsapeu) i una pala amb dos panets (al·lusiva a l’ofici de la
persona enterrada, flequer). Altres exemples d’aquesta adaptació de l’escut a
una determinada característica del cognom són el llop dels Llobet, el turonet o
petita muntanya dels Pujol, etc.

En
el cas que ens interessa, el de la família Sorts, és probable que hi hagi
alguna relació amb els cognoms derivats d’un ofici. Potser es perdria l’origen
però no el record d’un avantpassat que hagués sigut paleta o mestre d’obres.
Potser aquell avi o besavi que havia fet una gran fortuna, aquell que havia
marcat un abans i un després en l’esdevenir d’aquella família, aquell que havia
construït la catedral, l’ajuntament o el pont que omplien d’orgull els seus
conciutadans, aquell avantpassat que havia convertit la seva família, amb la
pràctica del seu ofici, en la més important de totes les famílies de paletes
dels encontorns. I quina millor manera hi ha, d’honorar el seu record, que
posant l’eina bàsica del seu ofici, el compàs, en l’escut de la família? 

Làpida sepulcral (catedral de Barcelona)