Portada del llibre

El
passat dimarts 8 d’octubre vaig assistir a la presentació del llibre
“Templarismo y francmasonería”, editat pel Suprem Consell Espanyol del Grau 33 del Ritu Escocès Antic i Acceptat de la Francmaçoneria. La presentació es va
fer a la Biblioteca Pública Arús (Barcelona) i va anar a càrrec de l’autor del
llibre, Manuel Antonio Tuero Riego.

L’autor
va assenyalar que el seu llibre era, més que una dissertació erudita o una tesi
doctoral, una invitació a aprofundir en el camp, força inexplorat, de les
relacions entre els templers i els maçons. S’ha especulat molt sobre aquesta
relació i sovint s’ha fet des de postul·lats pseudocientífics, vagament
esotèrics o sense cap mena de rigor històric.

Després
de la desaparició formal de l’Orde del temple (1314), el seu record es va
perdre fins que François Marie Arouet Voltaire
(1694-1778) va rescatar la seva memòria i va reivindicar-la, amb la intenció de
netejar el nom d’un Orde de monjos-guerrers que havia estat condemnat, per
l’aliança entre el Papa Climent V i el rei de França Felip IV el Bell, a
l’oblit i a la infàmia. Acusats d’alquimistes, bruixots, satanistes o
sodomites, la seva destrucció va ser més aviat un intent, per part del rei
francès, de treure‘s del davant adversaris militars i prestamistes als quals
devia molts diners.

Durant
els segles XVIII i XIX es van registrar diferents intents de conjuntar totes
dues tradicions, la templera i la maçònica, a diferents països: a Alemanya,
Suècia, França, Estats Units es desenvolupen moviments com l’ Estricta
Observància Templera, la Real Orde d’Escòcia o moviments al si de la maçoneria
vagament inspirats en suposades cerimònies templeres. El cert és que tots aquests
moviments es van desenvolupar fora de l’estricta regla maçònica i difícilment
se’ls pot atribuir cap lligam concret. En l’actualitat, a l’estat espanyol les
organitzacions templeres no mantenen relacions amb la maçoneria. 

Les
coincidències entre el templarisme i la maçoneria són moltes i diverses: totes
dues són ordes iniciàtiques –amb els seus misteris, graus– basades en una
tradició hermètica; beuen del mandat evangèlic de la fraternitat; van ser
perseguides i criminalitzades; i comparteixen un passat comú basat en els
contactes entre els maçons operatius –els paletes– i els templers durant la
construcció, als segles XII, XIII i XIV, de catedrals, esglésies, convents i castells.
La destrucció de l’Orde del Temple, però, no va implicar la destrucció o persecució
dels maçons operatius ni dels gremis de paletes, que van poder seguir
desenvolupant la seva feina sense entrebancs.

Un aspecte de la conferència

Les
diferències entre el templarisme i la maçoneria són, probablement, més
importants que no pas les semblances: els templers van ser una creació del
Papat i, fins la topada final, sempre van ser uns servents fidels i
disciplinats de l’Església; el gran poder social, econòmic i polític dels
templers no es pot comparar amb el que hagin pogut tenir mai els maçons; l’Orde
del Temple se sustentava sobre una rígida doctrina i uns dogmes que no
existeixen entre els maçons; i finalment, la maçoneria s’identifica amb la
democràcia mentre que els templers s’identificaven amb l’aristocràcia.

L’autor
va manifestar que els guanys generats per la venda del llibre es destinaran a
obres filantròpiques i de caritat promogudes pel Suprem Consell Espanyol del
Grau 33 del REAA de la Françmaçoneria.

“¿Tu
verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela.” (Antonio
Machado).

El conferenciant, Manuel Antonio Tuero