No he sigut mai un nostàlgic dels discos; vull dir que,
com a suport físic d’una cançó, tant me fa si és un LP, un CD, un mp3 o en streaming.
No entro en les discussions sobre una suposada millor qualitat d’un o altre
suport –no hi entenc, sincerament– o en el plaer de la possessió física,
tangible que proporciona un suport físic enfront d’un de virtual. Però el que
no es pot negar és que els discos, els vells i entranyables LP permetien un
desplegament artístic en les portades i els interiors que van quedar
seriosament mutilats amb els CD i que han desaparegut totalment amb l’mp3 i l’streaming.
El format dels LP permetia als artistes experimentar noves formes de creació
que veien multiplicada la seva repercussió a rebuf de l’èxit de cantants i
grups, especialment de rock. Sovint, les obres que servien de portada a un disc
eren autèntiques obres mestres i, moltes vegades, l’obra plàstica ha passat a
la història mentre l’obra sonora queia ràpidament en l’oblit. De tot plegat ja
se n’ha parlat a bastament; però, i les portades impossibles? Aquelles que no
van existir mai, les que es van quedar a mig camí, els plagis o les bromes?

És en aquest punt on arranca l’exposició del Movimiento Extraterrestre que podeu veure, fins el 17 de maig, a la Galeria Safia:
portades irreverents, divertides, iròniques, amb un cert punt gamberro i
transgressor. Òbviament, son portades inventades que juguen amb els equívocs,
els dobles sentits o, ras i curt, amb la poca-soltada. Els integrants del Movimiento
Extraterrestre es defineixen com “(…) el moviment artístic del futur. Col·lectiu
multiforme, policèfal, extensible i metamòrfic d’artistes, el nombre, composició i configuració varia
en funció de les condicions biològiques, econòmiques i climàtiques del
moment». A l’exposició podem assistir a un
Duel de titans entre Bruno Lomas i Raimon, a la vivisecció dels Rajoy Division
i a homenatges (s’ho pendrien així, els interessats? Ho dubto) a David Bowie,
els Ramones o els Kraftwerk. I com que una imatge val (diuen) mil paraules,
millor que siguin les portades les que parlin.