Les barques, l’Ebre, el cotxe…

 Durant segles,
l’Ebre ha sigut el nexe vertebrador d’un ampli territori i, al mateix temps, un
obstacle geogràfic que separava poblacions i comarques. Atesa la dificultat,
per l’amplada i el cabal, de bastir-hi ponts, la solució alternativa era
creuar-lo mitjançant barques, que transportessin persones, mercaderies,
animals, etc. d’un costat a l’altre. 

Aquestes
barques estaven formades per una plataforma de fusta sostinguda per dos o tres llaguts
(embarcacions estretes i poc profundes). Per salvar la corrent del riu,
l’estructura estava subjecta a un cable metàl·lic, el ramalet, encastat a banda
i banda del riu. A la plataforma s’hi accedia a través d’una passarel·la mòbil
que s’adaptava al nivell del riu. La força motriu era el propi riu però calia
un barquer expert que la pilotés, manejant el timó. 

Aquest mitjà de
transport va ser l’habitual per creuar l’Ebre durant segles, i gairebé tots els
pobles en tenien un o més. La modernització de les vies de transport, la
popularització dels automòbils i la construcció de ponts van anar arraconant
aquest mitjà de transport i convertint-lo en obsolet o poc pràctic, fins al
punt que han desaparegut tots llevat del de Miravet; a Flix es conserva un
altre pas de barca, però funciona amb energia elèctrica. Aquest darrer, a més,
es va enfonsar el passat mes de gener.

A l’estiu, el
pas de barca es converteix en una atracció turística més, motiu pel qual és
recomanable utilitzar-lo aviat (consulteu horaris i preus aquí). Com que la
plataforma només pot encabir fins a tres cotxes, és possible que hàgiu de fer
una mica de cua. El dia que jo el vaig fer servir, quan ja tornava, a la riba
oposada s’hi esperaven una dotzena i mitja de cotxes. I un últim detall:
porteu-hi els menuts de la casa; s’ho passaran d’allò més bé!

El pas de barca, al fons a mà dreta, des del castell de Miravet

El ramalet; al fons, el castell de Miravet