Megalitisme a Sardenya
 |
| El nurag de Barumini |
Fa poc he passat uns dies de vacances a Sardenya; feia anys que
volia visitar aquesta illa mediterrània i, finalment, vaig poder escapar-m’hi.
Tot i que el motiu principal de la meva visita era personal (la famiglia!), com a historiador no podia
deixar passar l’ocasió de submergir-me en l’apassionant món del megalitisme,
que a Sardenya està extraordinàriament ben representat. L’expressió
“megalitisme”, presa del grec, vol dir “pedres grans” i d’una manera genèrica
s’empra per designar el fenomen cultural localitzat al Mediterrani occidental i
l’Europa atlàntica a finals del Neolític i principis de l’Edat del Bronze. Els
historiadors discrepen sobre l’atribució d’aquesta definició a exemples tan
diversos com els menhirs, els dólmens, les navetes i els nurags en llocs tan dispersos
com les illes Britàniques, les Balears o la península Ibèrica, però és un terme
que suscita prou consens com per poder-lo aplicar a Sardenya.
volia visitar aquesta illa mediterrània i, finalment, vaig poder escapar-m’hi.
Tot i que el motiu principal de la meva visita era personal (la famiglia!), com a historiador no podia
deixar passar l’ocasió de submergir-me en l’apassionant món del megalitisme,
que a Sardenya està extraordinàriament ben representat. L’expressió
“megalitisme”, presa del grec, vol dir “pedres grans” i d’una manera genèrica
s’empra per designar el fenomen cultural localitzat al Mediterrani occidental i
l’Europa atlàntica a finals del Neolític i principis de l’Edat del Bronze. Els
historiadors discrepen sobre l’atribució d’aquesta definició a exemples tan
diversos com els menhirs, els dólmens, les navetes i els nurags en llocs tan dispersos
com les illes Britàniques, les Balears o la península Ibèrica, però és un terme
que suscita prou consens com per poder-lo aplicar a Sardenya.
 |
| El nurag de Barumini |
La presència de construccions en pedra a Sardenya és tan
abundant i tan present que els nurags (nuraxi
o nuraghes en sard) s’han acabat
convertint en el símbol de l’illa i en un dels seus principals reclams
culturals i turístics. El nurag és una torre amb forma de con truncat, situat
en un lloc elevat i estratègic, construïda amb pedres de gran mida; es calcula
que hi ha uns 8.000 nurags a Sardenya, xifra que devia ser més elevada
antigament. Paradoxalment, són pocs els que s’han excavat científicament, la
qual cosa no permet establir teories prou contrastades i consensuades sobre les
seves característiques. La major part dels nurags es van construir entre el
1700 i el 1400 aC, però n’hi ha que es
remunten al 3500 aC; molts van continuar en funcionament fins a la conquesta
romana del s. II aC. La seva estructura rodona s’ha considerat un signe
distintiu de nomadisme, explicació que s’avindria amb la tradicional ocupació
econòmica durant segles dels sards, la ramaderia.
abundant i tan present que els nurags (nuraxi
o nuraghes en sard) s’han acabat
convertint en el símbol de l’illa i en un dels seus principals reclams
culturals i turístics. El nurag és una torre amb forma de con truncat, situat
en un lloc elevat i estratègic, construïda amb pedres de gran mida; es calcula
que hi ha uns 8.000 nurags a Sardenya, xifra que devia ser més elevada
antigament. Paradoxalment, són pocs els que s’han excavat científicament, la
qual cosa no permet establir teories prou contrastades i consensuades sobre les
seves característiques. La major part dels nurags es van construir entre el
1700 i el 1400 aC, però n’hi ha que es
remunten al 3500 aC; molts van continuar en funcionament fins a la conquesta
romana del s. II aC. La seva estructura rodona s’ha considerat un signe
distintiu de nomadisme, explicació que s’avindria amb la tradicional ocupació
econòmica durant segles dels sards, la ramaderia.
 |
| El Museu del Menhir de Laconi |
El significat simbòlic dels nurags sembla obvi: transmetien la
idea de poder i riquesa, de fortalesa militar i d’organització social. A més,
podien servir com a temples religiosos, allotjaments, refugis o punts de
control del territori. El més gran i conegut dels nurags de Sardenya és el de
Su Nuraxi de Barumini, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat per la
Unesco el 1997. Excavat des de mitjan segle passat, és una fortalesa construïda
en diverses fases entre els segles XIII i VI aC. Quatre torres disposades en
els punts cardinals envolten una massissa torre central; el conjunt esta
protegit per muralles i bastions, mentre que a l’exterior, una cinquantena de
cabanes, també de pedra, s’arreceren sota la seva protecció. El nurag de
Barumini va ser destruït i reconstruït fins al seu abandonament definitiu
després de l’ocupació romana.
idea de poder i riquesa, de fortalesa militar i d’organització social. A més,
podien servir com a temples religiosos, allotjaments, refugis o punts de
control del territori. El més gran i conegut dels nurags de Sardenya és el de
Su Nuraxi de Barumini, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat per la
Unesco el 1997. Excavat des de mitjan segle passat, és una fortalesa construïda
en diverses fases entre els segles XIII i VI aC. Quatre torres disposades en
els punts cardinals envolten una massissa torre central; el conjunt esta
protegit per muralles i bastions, mentre que a l’exterior, una cinquantena de
cabanes, també de pedra, s’arreceren sota la seva protecció. El nurag de
Barumini va ser destruït i reconstruït fins al seu abandonament definitiu
després de l’ocupació romana.
 |
| El Museu del Menhir de Laconi |
No gaire lluny de Barumini, trobem el Museu del Menhir de Laconi. En bretó, “menhir” vol dir pedra llarga i és una expressió utilitzada
per a referir-se al monument megalític més senzill, és a dir, una pedra
allargada, poc treballada, falcada a terra verticalment. En alguns casos poden
estar gravats o esculpits o relacionats amb cultes funeraris. El seu significat
continua sent font de controvèrsia: símbol d’estatus i poder, làpida funerària,
rellotge astronòmic, fita geogràfica, culte solar, llinda territorial… El
Museu del Menhir de Laconi mostra una impressionant col·lecció de menhirs i
estatuària antropomorfa prehistòrica del centre i el sud de Sardenya: la
majoria representen figures masculines, amb els tres facials ben marcats i
sovint amb un punyal; els menhirs femenins, habitualment més petits, són menys
abundants però no menys interessants.
per a referir-se al monument megalític més senzill, és a dir, una pedra
allargada, poc treballada, falcada a terra verticalment. En alguns casos poden
estar gravats o esculpits o relacionats amb cultes funeraris. El seu significat
continua sent font de controvèrsia: símbol d’estatus i poder, làpida funerària,
rellotge astronòmic, fita geogràfica, culte solar, llinda territorial… El
Museu del Menhir de Laconi mostra una impressionant col·lecció de menhirs i
estatuària antropomorfa prehistòrica del centre i el sud de Sardenya: la
majoria representen figures masculines, amb els tres facials ben marcats i
sovint amb un punyal; els menhirs femenins, habitualment més petits, són menys
abundants però no menys interessants.
 |
| El Museu del Menhir de Laconi |
 |
| El Museu del Menhir de Laconi |
Sobre l’Àlex
Sóc llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i un lector apassionat. Literat Tours, l’empresa que vaig fundar el 2008, em permet conjugar aquestes dues facetes de la meva vida. Faig rutes i passejades per Barcelona i Catalunya que ajuden a descobrir aspectes nous, desconeguts o curiosos del patrimoni cultural del nostre país.
La meva llista de blogs
Cercar en aquest blog
Segueix-nos per correu-e
Etiquetes
Literat Tours rutes culturals, històriques i literàries per Barcelona i Catalunya.