No
és el meu dia preferit, el de Sant Jordi, per comprar llibres: gentada, cues a
tot arreu, inexperiència darrere el taulell… Com que qualsevol hora és bona,
compro llibres tot l’any, contínuament; altres anys me n’he estat, el dia de
Sant Jordi. Però enguany he sortit amb empenta i, per no fer curt, m’he firat 3
llibres (que són 4, perquè un és doble). Començaré parlant dels que
regalo: 

“La
intrusa”, d’Éric Faye (Ed. Salamandra), per regalar-lo a l’A. No sé si li
agradarà. De fet, aquest llibre l’he comprat en un rampell, després de
llegir-ne la crítica en un diari: un gris funcionari porta una existència
monòtona i avorrida, pautada i lineal, quan de sobte s’adona que algú –o alguna
cosa– està potijenant i canviant de lloc les seves coses, la seva casa, la seva
vida. El que sembla una presència fantasmagòrica deambula per habitacions i
passadissos, introduint una nota d’inquietud en la vida del protagonista.

“La
maçoneria a Catalunya (1868-1947)”, de Pere Sánchez Ferré (Ed. Clavell). Sánchez
Ferré és un dels millors experts en maçoneria de tot l’estat. Altres obres
seves són Masonería y
tradición iniciática en Occidente, El caballero del oro fino y La Logia Lealtad. Aquest dos volums de
què consta el llibre també són per a regalar, en concret aquest diumenge 28
d’abril, quan visiti, junt amb Literat Tours, l’Ateneu Cultura Minerva, seu de
la Gran Lògia Simbòlica Espanyola.

I guardo per a l’últim el que he comprat per
a mi: 

“El cas Wagner. Nietzsche contra Wagner”, de
Friedrich Nietzsche  (Ed. de 1984).
Malgrat la diferència d’edat entre un i altre (tres dècades), Nietzsche i
Wagner van mantenir una estreta relació que es va prolongar durant anys. Tots
dos personatges són, sense cap mena de dubte, figures cabdals en el firmament
intel·lectual del s. XIX i, m’atreviria a dir, també del s. XX. Un i altre han
deixat una empremta molt marcada en la filosofia i la música i, encara més, en
l’art i la política en general. Amb el pas dels anys, però, el filòsof aniria
allunyant-se del músic: l’atracció inicial, l’admiració fervent, deixarien pas,
poc a poc, a un allunyament no només físic, sinó també emocional i
intel·lectual. Aquest llibre recull les cartes que un i altre (més Nietzsche
que no pas Wagner) es van escriure al llarg dels seus anys d’amistat.

És la meva tria, tan bona com qualsevol
altra; això sí, no es pot dir que siguin lectures fàcils o mediàtiques. En
seguirem parlant!