Aspecte de la sala de conferències

Avui, a
les 10.12 h, s’ha enlairat el satèl·lit GAIA. A l’aula 105 de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB), més de 300 persones hem pogut assistir
a la retransmissió que se n’ha fet en directe des del Port Espacial Europeu a
Kourou (Guaiana Francesa).

GAIA (Terra,
en grec) és un satèl·lit de l’ESA (Agència Espacial Europea) que té previst
cartografiar i analitzar, durant els propers cinc anys, la posició i el
moviment de més de 1.000 milions d’estrelles i centenars de milions d’objectes
–cometes, planetoides, noves i supernoves, galàxies, quàsars– tant del nostre
sistema solar com d’altres situats a milers d’anys-llum de distància. En el
projecte hi han treballat entre 300 i 400 científics europeus durant 15 anys,
dels quals un centenar són espanyols. L’equip de la UB el formen unes 25
persones que s’encarregaran, bàsicament, de la gestió de les dades obtingudes.

La
precisió dels instruments de medició de GAIA és d’una magnitud que gairebé
ridiculitza la dels instruments fets servir fins avui: podrà distingir, a la
distància que hi ha entre la Terra i la Lluna, una moneda que un astronauta
sostingui entre els seus dits, mesurar el creixement de les seves ungles o
destriar el color d’un cabell a 1.500 km de distància. Els mesuraments de GAIA
permetran elaborar, per primera vegada, un mapa tridimensional de la Via
Làctia, a més de proporcionar dades molt més fiables relatives a la velocitat i
la direcció a què es desplacen les estrelles. Ajudaran, també, a comprendre una
mica millor la matèria fosca, inapreciable a la vista però que exerceix una
enorme atracció gravitatòria i sobre la que ho desconeixem gairebé tot. 

El moment de l’enlairament

Entre
l’octubre de 2015 i l’abril de 2017 s’espera tenir els primer resultats
provisionals; GAIA estarà operatiu fins a finals de 2018 amb la possibilitat de
prolongar la seva vida un any més. Finalment, el catàleg definitiu de les
observacions es publicarà el 2022.

Abans de
l’enlairament, s’han succeït diverses intervencions per explicar les
característiques del projecte, el seu abast i els resultats que s’espera
obtenir: Xavier Luri (professor del Departament d’Astronomia i Meteorologia de
la UB i coordinador europeu de l’arxiu de bases de dades de GAIA); Eduard
Massana (professor a la UB i coordinador del simulador de GAIA); i Jordi
Portell (investigador al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i
coordinador del l’anàlisi i procés de les dades, que es farà en col·laboració
amb el supercomputador Marenostrum). 

Recreació del viatge de GAIA

Pas a pas,
minut a minut, hem vist l’enlairament, la separació de les diferents parts del
coet propulsor Soiuz, la ignició dels motors, el posicionament en òrbita… Als
10 minuts del llançament, GAIA es trobava a 180 km d’altura i viatjava a una
velocitat de 7 km/s. La seva destinació és un punt concret de l’espai, anomenat
L2, prou allunyat del Sol i la Terra (150 milions de km + 1,5 milions de km)
com per no veure’s afectat per la seva contaminació lumínica, sonora i
gravitacional.

L’acte
m’ha permès retrobar-me amb el meu vell amic Jordi Portell, col·laborador i alma mater de projectes relacionats amb
BOINC i SETI. Podeu trobar molta més informació del projecte aquí, aquí i aquí. Gaudiu de les imatges!

Amb en Jordi Portell, vell amic i col·laborador del projecte GAIA

Aspecte de la sala