L’entrada al Parc de les Mines de Gavà

Feia molt temps que volia visitar aquest jaciment; anys, de fet. I
finalment, aquest estiu vaig trobar l’estona necessària per fer-li una ullada.
L’experiència ha valgut la pena. Un matí assolellat, tranquil, el meu fill M. i
jo ens vam acostar fins a Can Tintorer, a Gavà, per explorar el jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, les mines en galeria més antigues i extenses
d’Europa. El complex, escampat per unes 200 Ha, és d’origen neolític –uns 6.000
ans d’antiguitat– i és l’únic dedicat a l’extracció de variscita, un mineral de
color verd, similar a la turquesa, que gràcies a la seva qualitat de pedra
semipreciosa i a les seves tonalitats de color va captivar, des de temps
immemorials, els éssers humans que la van utilitzar per a fer anells,
penjolls, collarets, polseres, amb els quals després comerciaven. En èpoques
posteriors, des dels ibers i els romans fins l’edat mitja, les mines es van
explotar per extreure’n mineral de ferro.

Interior d’una mina

El Parc Arqueològic Mines de Gavà es
va crear el 2007 com una extensió del Museu de Gavà amb l’objectiu d’exposar i
difondre aquest jaciment arqueològic. L’edifici, guardonat amb diversos premis
de disseny, entre ells el FAD, s’aixeca, amb una extensió de 4.000 m²
sobre el mateix jaciment amb la doble funció de protegir-lo i potenciar-lo.
S’estructura en dos grans seccions: la Recepció, organitzada al voltant d’un
Jardí Neolític, amb la botiga, la cafeteria i diverses aules i sales
polivalents (destinades a xerrades, conferències, presentacions de llibres,
divulgació, etc.); i l’àrea museogràfica, amb una Mina original i diversos
laboratoris (del Medi, de Tecnologia, de l’Ésser Humà) i una reproducció d’una
mina.

Crani amb trepanació

La visita és realment apassionant, ja que tots
els mitjans pedagògics funcionen a la perfecció: els audiovisuals, els panells
informatius, les reproduccions i reconstruccions… Com que la visita la vam
fer a l’agost, vam tenir la sort de coincidir amb un equip d’arqueòlegs que hi
treballaven, fet que ens va permetre veure in situ com es treballa en un
jaciment d’aquest tipus. 

La Venus de Gavà

Oficialment,
no és fins al 1975 que no es “descobreixen” les mines, malgrat que molts veïns
havien sentit parlar dels forats que omplien el subsòl; alguns d’aquests forats
s’havien fet servir com a magatzems, abocadors o refugis. D’aleshores ençà, la
gran quantitat de feina esmerçada permet posar a l’abast del visitant una gran
varietat de troballes que ens ajuden a entendre una mica millor com vivien,
pensaven i treballaven aquests avantpassats neolítics. D’entre totes les
troballes, destaca l’anomenada Venus de Gavà, una representació antropomorfa
femenina que en l’actualitat està exposada al Museu de Gavà. Aquesta figureta
es va trobar trencada en diferents fragments (la seva llargada és de 16 cm) i les diferents
datacions amb carboni-14 donen una cronologia que oscil·la entre el 4000 i el
3750 aC. Aquesta Venus té evidents paral·lelismes amb altres figures de
simbologia i cronologia similar: les faccions femenines, l’exageració dels
caràcters sexuals, les mostres d’embaràs, etc. s’interpreten com un culte a la
fertilitat –de les dones o de la Terra– o a la Deessa mare

En
qualsevol cas, una excursió d’un matí, a poca distància de Barcelona i que val
molt i molt la pena.

Arqueòlogs a l’interior d’una mina

Reconstrucció d’una cabana