El castell de Boixadors, dominat per la torre mestre

El
castell de Boixadors es troba al terme municipal de Sant Pere Sallavinera, a
l’Anoia, en la frontera amb el Bages i a prop del Solsonès i la Segarra. El
castell domina, des de la talaia dels seus 848 metres d’altitud, el camins que
comuniquen la vall del Cardener amb la del Segre i està situat en un turó que
ocupa una superfície d’uns 900 m². Des de
1971, la diputació de Barcelona hi ha fet diverses campanyes de restauració i,
en l’actualitat, es pot visitar gratuïtament els primers diumenges de cada mes.
El terme “boixadors” remet a boix, degut, molt probablement, al fet que pels voltants hi
abunda aquest arbust. 

L’element
central del conjunt és la torre mestre, de planta circular, edificada en el
segle XI. Interiorment, està dividida en tres nivells; els dos superiors estan coberts
amb falses cúpules i tenen sengles portes, estretes i de difícil accés. Al
voltant de la torre, i durant segles, s’hi van anar construint diverses
dependències: destaquen la sala gòtica, amb grans arcs apuntats, una portalada adovellada
i finestrals amb festejadors, elements que ens remeten al gòtic civil que es
produeix a Catalunya durant els segles XIV i XV i els inicis del XVI. Algunes
de les estances estaven destinades a emmagatzemar o elaborar productes
agrícoles: es conserven les restes d’un cup, un colomar i una estructura de la
qual es dubta la seva funció, però que probablement es va destinar a sitja de
gra. A tocar del castell, s’alça l’església romànica de Sant Pere, d’una sola
nau, que en un principi tenia un absis semicircular que es va perdre
quan, al segle XVIII, es va refer el conjunt. 

Panoràmica del conjunt fortificat

El
castell va néixer en el moment en què es va repoblar el territori, quan el
comtat de Manresa anava estenent el seu domini cap a les terres en disputa amb els
musulmans. El comtat de Manresa era la marca fronterera del comtat d’Osona que,
al seu torn, formava part dels dominis del comte de Barcelona. 

El terme de Boixadors el trobem documentat ja al 1015; la primera menció d’un dels seus senyors, Berenguer Bonfill de Boixadors, apareix poc després (1100). Durant el segle XII, els Boixadors van participar en la conquesta del regne de Lleida al costat de Ramon Berenguer IV; el seu ajut va ser recompensat amb l’encàrrec d’organitzar i liderar la repoblació de les Garrigues. Progressivament, els Boixadors van anar incorporant els castells veïns (Llavinera, Fortesa) fins arribar a formar la baronia de Boixadors (segle XIV). L’any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. La nissaga Foixà-Boixadors va mantenir la baronia fins al segle XIX. 

El conjunt de l’església i el castell de Boixadors va ser declarat bé d’interès cultural el 1949.

L’església de Sant Pere

Làpida sepulcral a l’interior de l’església