Una de les plaques col·locades a la façana

Al bell mig de Barcelona, a tocar de
la plaça Catalunya, hi ha un carrer amb un nom i una història al darrere força
curiosos. És el carrer Estruc, el nom del qual, segons el nomenclàtor de l’ajuntament fa referència “al nom d’una família relacionada amb el carrer.
Existia al segle XIV amb el nom de carrer de n’Astruc, segons s’esmenta en un
fogatge de l’any 1358. També hi ha constància que un propietari anomenat Estruc
Ça Carrera hi construí una casa al segle XV.”

Els
diccionaris ens diuen que Astruc significa’sortós’, d’astre(del llatíastrum, i
aquest, del grecάστρον, mateix significat), amb el sufix-uc(com enfeixuc,poruc,malastrucoxaruc). La
construcció “bonastruc” significaria “feliç, afortunat” i d’aquí derivaria la
paraula “benastrugança”, o sigui, felicitat, sort. Joan Coromines, al seu Diccionari Etimològic, documenta la primera aparició del mot ja al 1270, en un poema de Cerverí de Girona, i el considera comú a l’occità antic i el francès antic. També el documenta al castellà (s. XIII), tot i que en aquest idioma es va perdre aviat. En català, esta molt ben representat com a antropònim, particularment de jueus. 

Detall de la placa amb la signatura

Estruc també fa al·lusió a les
herbes remeieres i als qui les utilitzaven, que sovint acabaven confonent-se
amb guaridors, bruixots, mags i astròlegs. Als dos extrems del carrer hi ha
sengles plaques que hi al·ludeixen amb aquesta inscripció: 

“A primeries del segle XV, hom anomenava aquest carrer de
l’Estruc Sacanera, o sia de l’astròleg o bruixot sacaner. Estruc és una herba
remeiera i un mot antic aplicat a astròlegs o bruixots. Aquí es venia la pedra
escurçonera, posseïdora de virtuts contra la ràbia i les picadures.”

Els números que hi ha als portals

Aquesta pedra que s’esmenta és l’herba escurçonera (scorzonera hispanica) que, antigament,
es creia que podia curar les picades d’escurçons i serps. L’arrel s’utilitzava
cuita en àpats i amanides i fregida per acompanyar la carn. Aquestes plaques
van ser col·locades per l’hipnòleg Ricard Bru i estan adornades amb paraules en
hebreu i signes cabalístics, en un intent, probablement, d’invocar la protecció
d’elements fantàstics. Al número 22 hi ha una placa per recordar-nos que era
precisament allà on es venia la pedra escurçonera i que, fins no fa gaires
anys, hi havia una botiga on la família Estruch venia, a més de llibres,
objectes raríssims i curiosos que havien anat recollint per tot el món.

Els números dels portals també estan decorats amb segells
màgics amb diversos noms que invoquen el poder de Déu: De fora endintre, en el
sentit de les busques del rellotge, podem llegir Tetragrámmaton – Jelah –
Jehovà – Emmanuel (cercle exterior); Egirion – Messiah – Arpheton – Anasbona
(segon cercle); i Agla – Eloyn – Adonai – Jessemon (cercle interior).

La placa del número 22

Una altra de les curiositats del
carrer la trobem al número 14, on s’hi poden veure uns esgrafiats a la façana que
representen elements fantàstics, iniciàtics i esotèrics: calaveres, escaires,
xerracs, éssers misteriosos…. Malauradament, a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona no hi ha gairebé informació sobre aquest edifici. Amb
prou feines un expedient (R. FOl. 332, núm. 169) datat a Barcelona el 23
de gener de 1906 en què el sr. Poncio Vidal demana permís “para construir
galerías y practicar obras interiores en la casa nº 14 de la calle de Estruch”.
Parla també de “pintar la fachada” però dedueixo que és la interior i no la que
dóna al carrer,

L’Estruc més famós, però, és en
Bonastruc Ça Porta (o Saporta), rabí i metge gironí (1194 – 1270). El seu vertader nom era Moixé ben Nahman, també dit Nahmànides. Va excel·lir en l’estudi del Talmud i la Càbala i va participar en la Disputa de Barcelona (1263) amb Pau Cristià, arbitrada pel propi rei Jaume I.

La façana del número 14

Un altre Estruc famós va ser el comte Guifred (segle XII),
de nom real Arnald Estruc, senyor del castell de Llers (Alt Empordà) un
personatge que, després de morir, va ressuscitar convertit en vampir per
escampar el terror entre la gent de la contrada. Aquí, la llegenda es confon
amb la realitat –fet habitual, d’altra banda–, ja que un personatge amb el
mateix nom estén la seva ombra des de finals del segle XII fins a finals del
segle XIII i el relaciona amb el satanisme, la bruixeria, el vampirisme, tot
barrejant-hi, a més heretgies càtares.

Un carrer, doncs, ple de ressonàncies misterioses i
curioses.

Detall de la façana del número 14

Detall de la façana del número 14