Una caricatura d’Eusebi Güell

Si en anteriors
entrades he parlat de diverses curiositats del Park Güell -Les inscripcions del
banc (7 d’agost de 2012), El dipòsit subterrani (12 de juliol de 2012)-, avui porto
un altre aspecte força interessant. Em refereixo als bolets que coronen les
dues cases de l’entrada principal. Un precedent d’aquests bolets són els que
podem veure a la casa Calvet (carrer Casp, 48) i que Gaudí va dissenyar per
acontentar el promotor de l’edifici, Andreu Calvet, apassionat micòfil. 

A la casa que
trobem a la dreta (la casa del conserge o de la bruixa i que en l’actualitat és
el Centre d’interpretació del Park Güell) hi podem veure una xemeneia amb forma
de reig bord o reig foll (Amanita
muscharia, en castellà matamoscas
o falsa oronja). L’ús d’aquest fong
com al·lucinogen està documentat des de molt antic i en moltes cultures d’arreu
del món, que l’utilitzaven en cerimònies religioses o profanes per entrar en
estats d’eufòria, endormiscament i en “viatges”. Molt probablement, el “soma” o
narcòtic diví de què es parla al Rig-veda fos aquest bolet, que s’acostuma a
consumir secat al sol i ingerit. Els seus principis psicoactius es conserven
fins i tot després de ser excretats per l’orina, per la qual cosa era habitual
ingerir-la també. En la literatura occidental, podem trobar nombroses
al·lusions a l’ús de substàncies al·lucinògenes en les obres de Charles
Baudelaire, Eugène Delacroix, Paul Verlaine, Friedrich Nietzsche, Jack Kerouac
i molts altres. 

Un altre detall
curiós és que les taques blanques del barret del bolet estan fetes amb tassetes
de cafè. L’historiador Joan Llarch relaciona aquestes tassetes amb les
pràctiques endevinatòries basades en els pòsits de cafè. Les seves
especulacions no acaben aquí, sinó que, aprofitant el comentari que va fer
Miguel de Unamuno quan va visitar la Sagrada Família (“No m’agrada. És una obra
delirant, com l’efecte d’una embriaguesa”), Llarch es pregunta si el món de
Gaudí, tan espectacular, tan extrem, tan al·lucinat, va ser un producte de la
ingestió d’aquest bolet. Joan Llarch recorda que, en la fitxa d’ingrés a
l’hospital després de l’atropellament del tramvia que li va causar la mort,
Gaudí va ser catalogat com “E em”, és a dir, com a persona en “Estat
d’embriaguesa”. I aquesta mateixa impressió la van corroborar els testimonis de
l’atropellament, que des d’un bon principi van testificar que l’atropellat
anava embriac. Ben curiós, tot plegat, ja que sabem que Gaudí era, especialment
en els darrers anys de la seva vida, un home de vida frugal i ascètica, que no
ingeria alcohol. 

A la casa de
l’esquerra (la casa de Hansel i Gretel i que en l’actualitat és la
llibreria-botiga) hi podem veure una altra xemeneia amb forma de múrgola o
rabassola (Morchella Rotunda, en
castellà colmenilla redonda). És un
fong comestible i molt apreciat, però cal cuinar-lo, ja que ingerit cru resulta
tòxic. 

I no només en
Gaudí era un aficionat als bolets. Eusebi Güell, el seu mecenes, protector i
amic, era un altre apassionat dels fongs. Es conserven algunes caricatures
satíriques que fan referència a aquesta afició. En tot cas, i atesa la devoció
que sentim els catalans pels bolets… bon profit!