Octavi August

En l’apunt d’avui us parlaré –i us recomanaré- l’últim llibre que he
llegit: August, de John Williams (1922-1994),
escriptor nordamericà conegut sobretot per les seves novel·les Stoner i August (El hijo de César
en la versió en castellà) però que també es va dedicar a la poesia. Amb August va guanyar el National Book
Award de ficció el 1973. Malgrat el prestigi que té als Estats Units, al
nostre país és un desconegut; tanmateix, alguna cosa ha començat a canviar
arran de l’èxit de crítica i de públic de Stoner. 

August (Edicions 62) novel·la la vida d’Octavi (63 aC-14
dC), nebot de Juli Cèsar, des dels 18 anys fins els últims dies de la seva
vida. Williams deixa ben clar, però, que no pretén fer una biografia canònica i
que no s’ha de buscar, en la seva obra, l’academicisme i el rigor històric.
Inventa personatges i situacions, altera dates, imagina converses, tot plegat
sense deixar de capbussar-se en fonts històriques que li serveixen de fil
conductor per a trenar, mitjançant un seguit de cartes i un encertat joc de flashbacks, una novel·la apassionant que
et deixa amb ganes de més i més.

La
novel·la comença fent un ràpid repàs als últims dies de Juli Cèsar, assassinat
el 44
aC. En el seu
testament, nomena hereu i fill adoptiu el seu jove nebot Octavi, la vida del
qual canviarà per a sempre més. Roma es dessagna en interminables guerres
civils i, al voltant d’Octavi, es desferma una lluita pel poder. Ciceró, Brut,
Cassi, Marc Antoni, Agripa, Tiberi, Lívia i tants altres personatges
acompanyaran, ajudaran, s’oposaran, aconsellaran o, de vegades, trairan, aquest
jove inexpert que anirà creixent, com a home i com a polític i militar de raça,
fins a convertir-se en el primer emperador de Roma. El seu govern va dur a Roma
una llarga etapa de prosperitat i tranquil·litat (la Pax Augusta). Pel
camí, però, van quedar els cadàvers d’amics i enemics, de desconeguts i
familiars –la seva pròpia filla Júlia– sacrificats en nom de Roma.

No
hem de deixar-nos enganyar per l’aparent facilitat de lectura d’aquest llibre.
Per sota del seu estil planer i senzill, s’amaguen plecs i replecs, una prosa
vibrant i rotunda i una gran capacitat per a la síntesi  i l’anàlisi, necessàries i imprescindibles
per a ficar-se en la pell i la psicologia de tants i tants personatges i
presentar-nos-els, malgrat els segles transcorreguts i el desconeixement que la
història en té d’ells, com a personatges verídics i reals, com a éssers de carn
i ossos, amb les seves pors i afanys, amb les seves misèries i grandeses, amb
les seves virtuts i defectes.

La
traducció, d’Albert Torrescasana, és impecable i potencia i millora, encara
més, les virtuts d’aquest gran llibre.

“Tant
Stoner com August tracten de l’exercici del poder, de les responsabilitats
individuals, de l’amistat i de l’enemistat. En una universitat, els professors
i col·legues sempre rivalitzen pel poder. Excepte per l’escala, les
maquinacions del poder són les mateixes a la universitat, a l’imperi romà o a
Washington” (John Williams).