Ja
he comentat en una altra entrada del blog la llarga tradició de Sarrià pel que
fa a la quantitat i qualitat dels seus paletes. L’enumeració no acaba aquí, ja
que aquesta antiga vila té també un gran nombre de carrers dedicats a
personatges o esdeveniments relacionats amb la maçoneria, una institució que
enfonsa les seves arrels en els constructors medievals de catedrals.

La tripulació del Plus Ultra (Ramón Franco és el 4t per l’esquerra)

Avió Plus Ultra

L’avió
Plus Ultra (Més enllà, en llatí) va
ser un hidroavió espanyol que va creuar, per primera vegada a la història, l’Atlàntic
sud entre Europa i Amèrica. Es va enlairar el 22 de gener de 1926 a Huelva i va aterrar a Buenos Aires el 10 de febrer després
de fer escala a Les Palmes de Gran Canària, illes de Cap Verd i Fernando de
Noronha, Pernambuco, Rio de Janeiro i Montevideo. El trajecte va ser d’uns 10.000 km aproximadament coberts en 59 hores i 30 minuts.

Els tripulants de l’hidroavió van ser el comandant
Ramón Franco, el capità Julio Ruiz de Alda, el tinent de navili Juan Manuel
Durán i el mecànic Pablo Rada. Ramon Franco, germà de Francisco Franco
Bahamonde, era un militar d’ideologia republicana que també va ser diputat a
Corts per Esquerra Republicana de Catalunya. S’havia iniciat en la maçoneria a
la lògia Plus Ultra, de la qual deriva el nom de l’avió amb què va creuar
l’Atlàntic. Les seves creences polítiques, però, van cedir davant la lleialtat
familiar i es va unir al seu germà Francisco quan aquest es va alçar contra la
legalitat republicana el juliol de 1936. Va morir l’octubre de 1938 durant una
missió de bombardeig. La seva mort va originar un seguit de rumors i enraonies
de tota mena: per a uns, va ser obra de infiltrats republicans; per a altres,
va ser obra d’elements del seu propi bàndol, gelosos de la seva proximitat al
Generalísimo o recelosos del seu passat maçó i republicà; per a altres, en fi,
com la seva pròpia germana Pilar, els culpables s’haurien de buscar entre els
maçons, desitjosos d’impedir la suposada publicació d’un llibre antimaçònic (La burla del grado 33) que Ramon hauria
escrit.

Aquest carrer havia portat, amb anterioritat, els
noms de Sant Salvador, Nicolau Travé i Àngel Lloreda.

Alexander Fleming

Doctor Fleming

Alexander
Fleming (Escòcia 1881 – Londres 1955). Bacteriòleg i biòleg britànic, descobridor
de la penicil·lina i Premi Nobel de medicina el 1945. Es va iniciar en la
maçoneria quan era estudiant a la Saint Mary’s Hospital Medical School i va formar part de la Lògia dels Fusellers Escocesos de Londres núm. 2.310 i de
Lògia de Santa Maria núm. 2.682 (1925). El 1935 era Mestre de la Lògia
Misericòrdia núm.
3.286 i el 1948 va assolir el grau de Primer Vigilant a la Gran Lògia d’Anglaterra.

Orient (Plaça d’)

Aquesta
plaça deu el seu nom al fet d’estar a la part oriental del terme municipal de
Sarrià. En la maçoneria, l’expressió Orient fa referència a diverses coses:

L’Orient
pot ser el lloc, l’indret geogràfic o la localitat on hi ha una lògia o la seu
d’una Gran Lògia. Així, es diu Orient de Barcelona, a l’Orient de Girona,
etc.

L’expressió “Gran Orient” al·ludeix, en l’actualitat,
a Gran Lògia. L’Orient és també el costat del temple o lògia oposat a Occident;
simbòlicament (i tant com sigui possible) està orientat cap a l’est, on neix el
sol, és a dir, el punt on apareix la llum i on hi ha la saviesa i el
coneixement. L’Orient és on hi ha l’estrada del Venerable Mestre i és el lloc
d’honor per a visitants il·lustres i dignataris.

L’expressió
“Orient Etern” remet al concepte que cada maçó té del destí després de la mort.
Així, “passar a l’Orient Etern” és sinònim de “morir”.

En
el Ritu Escocès Antic i Acceptat (REAA), els graus 15 i 17 tenen,
respectivament, el nom de Cavaller d’Orient o de l’Espasa i Cavaller d’Orient i
Occident. 

Doctor Ferran 

Jaume
Ferran i Clua (Corbera d’Ebre, Terra Alta 1852 – Barcelona 1929). Metge i
bacteriòleg. Descobridor de vacunes contra el còlera, la ràbia i la
tuberculosi.