Entre les onades, el mont Fuji

Al
Caixafòrum es pot contemplar, fins al 15 de setembre, l’exposició “Japonisme.
La fascinació per l’art japonès”. El japonisme és la influència que l’art, la
cultura i el cànon estètic japonès van tenir sobre l’art europeu a finals del
segle XIX. Des de la dècada de 1860, els artistes europeus es van sentir atrets
per determinats aspectes de l’art japonès desconeguts a Europa: l’asimetria i
la irregularitat, la falta de perspectiva, l’ús de colors vius sobre
superfícies planes i la llibertat de composició derivada de l’allunyament dels
personatges del centre del quadre, sovint disposats de manera arbitrària. Aquests
elements contrastaven enormement amb el substrat grecollatí de l’art europeu i
van influir en la gènesi i el desenvolupament de l’impressionisme, el
modernisme i el cubisme. A Catalunya, el japonisme va tenir el seu període de més influència durant el canvi del segle XIX
al XX, i va influir artistes tan diversos com Fortuny, Picasso, els germans
Masriera, Riquer o Miró.

Durant més de 200
anys, el Japó havia estat tancat al contacte amb l’exterior, aïllament que es
va trencar durant la restauració Meiji (1868), quan es van reprendre els
contactes amb Occident: ceràmiques, laques, vestits, arts gràfiques, tèxtils,
bronzes i altres expressions artístiques japoneses es van popularitzar arreu
del món, provocant una moda que es va escampar pels cercles artístics més
cosmopolites.

Buda del s. XVII

Les Exposicions
Universals o Internacionals, tan abundants a finals del XIX i principis del XX,
van ser el marc ideal per al reconeixement del japonisme (Londres 1862, París
1867). Les influències de l’art japonès en l’europeu es poden reconèixer en
l’obra d’artistes plàstics com ara Baudelaire, Van Gogh, Renoir,
Toulouse-Lautrec, Mucha. Klimt, Pissarro, Gauguin, però també de músics com
Puccini (Madama Butterfly),
Saint-Säens o Gilbert and Sullivan (El
Mikado)

L’exposició
al Caixafòrum fa un recorregut per les empremtes que el japonisme va deixar en
l’art català i espanyol, amb una col·lecció que acull quadres, armadures,
vestits, joies, llibres i un llarg etcètera, d’entre els quals jo destacaria,
per la seva indubtable qualitat com a testimoni gràfic, la projecció de tres
curtmetratges de Segundo de Chomón (1871-1929), precursor espanyol del cinema.

Ombres reflectides, de Lluís Masriera (1920)

El pruner florit, de Vincent Van Gogh (1887)

Un aspecte de l’exposició