El proppassat dissabte 5 de juliol es va presentar, a la
sala d’actes de la biblioteca municipal de Sant Feliu de Guíxols, el llibre Feminae, de Rosa Maria Massegosa i
Perxés (1974-2006).

La biblioteca de Sant Feliu de Guíxols es va quedar petita
–fins a 100 persones ens hi vam encabir– per escoltar els parlaments dels
presentadors de l’acte: la Teresa Massegosa, germana de l’autora; en Pere Saló,
professor de la Universitat de Girona; i l’Assum Guardiola i la Glòria Granell,
editores del llibre. Per damunt de qualsevol altre consideració, però, tots
quatre, amics i admiradors de la Rosa Massegosa, com la gent vinguda d’arreu
del país –Girona, Begur, Barcelona, Olot, Santa Cristina d’Aro, Sant Pere
Pescador– reunida una calorosa tarda d’estiu per recordar una gran escriptora i
una gran persona.

Els presentadors de l’acte

Feminae és un recull de narracions escrits
en diverses etapes de la vida de l’autora, en què reflexiona, des d’un punt de
vista molt personal, sobre temes com ara la femineïtat, la vida i la mort,
l’amor i, especialment, les grans passions de la Rosa: la llengua i la
literatura catalanes, Sant Feliu de Guíxols –el seu poble natal– i Catalunya.
Apunts autobiogràfics, reflexions personals, mirades iròniques i sempre tendres
conformen les narracions d’aquest llibre que permet imaginar el potencial d’una
escriptora la vida de la qual es va estroncar quan tot just començava a florir,
amb tan sols 32 anys. La literatura necessita una cocció lenta, una elaboració
pausada, una decantació que només el temps i una certa reelaboració poden
donar; malgrat això, els contes de la Rosa destil·len una veterania i una
maduresa que només s’assoleix quan es té una gran qualitat i es parteix d’una
base sòlida i ferma.

Més enllà de la vàlua de la Rosa com
a escriptora, cal insistir en la seva vàlua com a ésser humà. Em considero
enormement afortunat pel fet d’haver conegut la Rosa: puc dir, sense por
d’equivocar-me, que va ser, i de llarg, la persona més extraordinària que he
conegut mai. Extraordinària per la seva qualitat com a escriptora i
extraordinària, en especial, per la seva qualitat humana: si hagués de resumir
en una sola paraula la seva vida seria, sens dubte, compromís. Compromís amb el
seu país, sí, en tots els aspectes: amb la llengua i la literatura, amb el
paisatge, amb els costums i les tradicions, amb les gents. I bondat: per sobre
de tot, bondat. Bondat amb els que estimava i amb els que no; bondat en els
bons moments i en els dolents. Bondat, generositat, optimisme i empenta, fins i
tot quan la malaltia la maltractava, la feia patir i la consumia; bondat per
entomar, fins i tot amb un somriure, els pitjors embats d’una vida que va ser
profundament injusta amb ella.

Aquest llibre s’afegeix als
publicats amb anterioritat (Sant Feliu de
Guíxols: un any a les xarneres del mil·lenni (2000) i Contes (2012).

Els assistents a l’acte