Aspecte de les muralles a la plaça del Correu Vell

En anteriors apunts del blog (aquí i aquí)
he parlat a bastament de les muralles de Barcelona. En aquesta entrada, afegiré
més informació de la porta oriental, la Porta de Mar. L’ajuntament de Barcelona
té en aquest espai una sèrie de dependències municipals com ara el Centre Cívic Pati Llimona, una delegació del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i un
Casal d’Avis. 

Els romans eren gent molt pràctica: a l’hora
de fundar una ciutat o establir un campament militar, traçaven dos carrers
principals; un, de nord a sud –eldecumanus–
i un altre d’est a oest –elcardumanus–.
A partir d’aquesta trama rectangular, es traçaven la resta de carrers, ja fos
perpendicularment o paral·lelament. Allà on es creuaven els dos carrers
principals, hi erigien el fòrum, el temple més important, les dependències del
poder. I als extrems dels dos carrer principals s’hi disposaven les quatre
portes d’entrada i sortida de la ciutat, cadascuna d’elles encarada a un punt
cardinal. A Barcelona, les torres rodones d’aquesta Porta de Mar són del s. I
aC amb refaccions del s. IV i flanquejaven una entrada triforada, amb un pas
central per a les cavalleries i dos de més petits, a banda i banda, per als
vianants. D’aquesta porta només es conserva un dels passos laterals, amb un
espai destinat als funcionaris del cos de guàrdia, els encarregats de cobrar
els impostos que gravaven l’accés i el comerç de determinats objectes. En
aquest espai del cos de guàrdia s’hi han trobat més de cent monedes, perdudes,
probablement, durant els intercanvis comercials: algunes d’elles són de
procedències tan llunyanes com ara Treverorum (Tréveris, Alemanya), Siscia
(Sisak, Croàcia), Nicomèdia (Ismit, Turquia) i Arelate i Lugdunum (Arles i Lió,
França), la qual cosa prova la gran vitalitat comercial d’aquesta petita
colònia romana al peu del Mont Tàber.

La Colònia Júlia Augusta Favèntia Paterna Bàrcino

Cos de guàrdia de la Porta de Mar

A Barcelona, la porta decumana oriental era el camí més curt per arribar a les arenes de
les platges, el lloc on s’embarcaven i arribaven les mercaderies que assortien
la ciutat procedents de tota la Mediterrània. La proximitat al mar va influir,
probablement, en el fet que a cada costat d’aquesta porta s’hi construïssin, a
principis del s. I, dos conjunts termals de caràcter públic, un per a homes i
un per a dones. I aquesta proximitat també devia influir a l’hora d’omplir les
piscines amb aigua salada. Per la banda de mar, aquest complex termal portuari
comptava amb un gran pòrtic que afegia grandiositat i elegància a la més
important de les portes de la ciutat. D’aquestes termes barcelonines, que
ocupaven un espai d’uns 1.500 m², només es conserva la piscina de la
sala freda (frigidarium) i les restes
del que sembla un vestidor.  

Al segle IV, quan la muralla es va reforçar,
tant en alçada com en amplada com en l’afegitó de més de 70 torres, es modifica
notablement aquesta entrada de la ciutat: una part del conjunt termal és
abandonat –la resta queda força alterat– i la construcció d’un castellum anul·la totalment un dels
passos laterals per a vianants. Aquest castellum
es construeix en un moment en què hi ha certa inestabilitat a tot l’Europa
occidental, amb moviments migratoris de pobles com ara els francs i els
alamans, que amenacen Barcelona; constituïa, a més, una defensa avançada que
anava més enllà  de la línia de muralla i
tenia una funció protectora del port i el comerç marítim, vitals per a
l’economia de la ciutat.

Exterior de la torre rodona de la Porta de Mar

Una part de la porta romana de Regomir va
desaparèixer el s. XIX en bastir-s’hi noves edificacions o construir-hi a
sobre, però, com passa amb la resta de la muralla –i com ja he explicat en les
altres entrades del blog–, avui en dia es pot resseguir el traçat de tota la
muralla pel darrere i per l’interior de dotzenes d’edificis. Potser no es veu,
però hi és, ho sabem!

Frigidarium (sala d’aigua freda)

Interior del Centre Cívic Pati Llimona